Queda inaugurat un nou format d’organització, celebració i gaudi de les arts escèniques. Aquesta és la sensació dels que van viure i van fer possible que el cap de setmana del 16 de juliol es celebrés a Esterri d’Àneu el 14 Festival Esbaiola’t. El primer de la nova era en pandèmia COVID, després que l’any passat es suspengués pel confinament comarcal del Segrià. L’experiència i les dades (fins a 7.880 entrades venudes – el 80% del total) confirmen que La Baldufa, organitzadors del festival, l’ajuntament i els veïns d’Esterri, les companyies participants i les famílies assistents avancen a una per restablir la cultura com un pilar fonamental de la nostra salut. I ho fan des de la diversió, la complicitat i el compromís individual i col·lectiu.

A la porta de l’Espai T de l’Esbaiola’t, el Teo escaneja les entrades de la primera sessió de “La Casa del Abuelo” de La Rous Teatro. És divendres a la tarda. En quatre dies, 22 companyies catalanes, espanyoles i franceses oferiran fins a 24 espectacles de teatre, circ, música, dansa, instal·lacions i tallers creatius a un públic familiar que accepta tapar-se la boca amb mascareta a canvi de poder passar a l’acció de viure i veure espectacles de qualitat. “Sempre hi ha hagut molta implicació de voluntaris. Però aquest any és especial. N’hi ha que són adolescents que van créixer a l’Esbaiola’t, que van començar venint d’espectadors i que ara volen participar-hi i impulsar-lo oferint el seu temps. N’estem contents”. Són paraules del Carles Pijuan, un dels directors artístics de l’Esbaiola’t, parlant dels nois i les noies com el Teo durant l’entrevista que vam fer des del perfil d’Instagram d’Escena Familiar a dos dels directors artístics de l’Esbaiola’t: ell (el Piju) i l’Enric Blasi. Mentre l’Emiliano Pardo ultimava les gestions necessàries a Lleida, seu de La Baldufa.

Ja a dintre, els grups bombolla s’asseuen davant de l’escriptori senyorial que tot ho aguaita des de l’escenari. Espera a que sigui el moment per obrir els seus calaixos i deixar que surti la història d’un avi metòdic i juganer que, sense pretendre-ho ni saber-ho, ensenya a la seva neta què és la mort. Un senyor que inspira a la seva dona a viure amb alegria i amor. Darrere l’escena, la Rosa Díaz, Premio Nacional de Teatro para la Infancia y la Juventud (2011), respira els olis esencials que ha preparat per a que l’acompanyin durant l’actuació. Hores després d’haver conegut “La Casa del Abuelo”, d’acomiadar-nos d’ell, tal i com ho fa la protagonista quan entén que el seu avi ha mort, l’aroma a pàtxuli seguirà venint a nosaltres, com s’instal·len en l’espectador els records de la vida de la Rosa en aquesta història de vida, que és també la mort.

“És molt important que es facin festivals com aquest, que també veiem a la resta d’Europa com és el cas del Festival d’Edinburg. Aprofitar els espais que existeixen per tal d’omplir-los de gent, espectadors, que entenen que sense cultura estem morts. Aquí, a Esterri, dóna gust veure el resultat d’unir el treball d’una companyia potent com La Baldufa, l’ajuntament d’Esterri i els veïns”, Rosa Díaz.

Emportar-te a casa l’experiència que has viscut en un espectacle. Que t’acompanyi el que t’ha remogut, el que t’ha fet veure i la seva olor, fins i tot. Aquesta nova manera de presentar els espectacles com una experiència sensorial que trapassa la quarta paret és una de les màximes descobertes a l’Esbaiola’t, encara que sigui ja tota una tendència en les arts escèniques, sobretot, arran de la instrospecció forçada (i agraïda per algunes companyies) del confinament del 2020. Una de les darreres propostes que es van veure l’últim dia de l’Esbaiola’t va ser la de la companyia Campi Qui Pugui, que permet viure aquests nous formats d’experimentació artística i d’innovació darrere i davant d’escena. L’olor a encens i la música àrab feia que l’espectador no solament entrés al teatre sinó que viatgés fins la Índia de “Camí a l’escola“. El públic no deixava d’aplaudir dempeus en la sessió del matí del diumenge i a la de la tarda, les famílies es resistien a deixar de picar de mans com si amb cada gest s’honorés l’esforç, la valentia i l’actitud alegre i vital de tants nens i nenes que se la juguen per anar a l’escola.

 

 

Fora. Enguany no hi ha espectacles lliures al carrer, tot va amb reserva i s’evita aglomeracions. A l’aire lliure, al Camp de Futbol, hi ha les instal·lacions de jocs de Tombs Creatius, els “Xics del Xurrac“; o els “Petits Somnis” de El Pájaro Jocs, o els tallers creatius del Solaç. I davant de la Biblio d’Esterri, punt d’informació del festival, hi ha l’espai de la platja. Ja és un clàssic. Un bon tros de sorra per jugar al costat de les parades de joies i roba artesana, de cotofluix de sucre, garrapinyades i llibres. Ens trobem allí mateix a la Montse. Ha vingut amb el seu fill, que està esbaiolant-se a la excavadora de la platja. “És el primer cop que vinc i estig gaudint de l’ambient, l’emplaçament i els espectacles. Felicito a l’organització. Tot i la difícil situació sanitària actual, em sento segura. No hi ha aglomeracions i em permet gaudir al màxim dels espectacles. L’any que ve tornaré i animo a tothom que vingui, amb o sense fills!”.

 

El Pere Ticó, alcalde d’Esterri, ens explica amb molta prudència el tercer dia del festival que “sembla que la cosa va bé”. Esperarà impacient a que passin 10 dies de la clausura per celebrar que a més de l’èxit d’assistència al festival, dels beneficis econòmics per al comerç d’aquest poble de 850 habitants, que no hi hagi hagut cap contagi per COVID.

 

“Va ser una decisió complicada la de celebrar l’Esbaiola’t, però tenim clar que cal anar cap a nous formats de celebracions culturals i populars. Els alcaldes, ajuntaments i administracions tenim la responsabilitat de vetllar per la salut i la cultura, de seguir endavant pel col·lectiu i amb el col·lectiu”, Pere Ticó.

 

Arriba amb bicicleta i mascareta al carrer Major del poble del que és alcalde. Farem un gelat, una aigua i un tallat mentre parlarem de com un festival d’arts escèniques pot convertir-se en la porta d’entrada d’un turisme familiar que convé i busca el Pirineu de Lleida. El Pere no es treu mèrit però posa per davant la professionalitat de La Baldufa: “Com ajuntament és important poder confiar en la companyia i organització del festival. I això és el que hem de tenir en compte els petits municipis com Esterri, que el que fem i amb qui ho fem, sigui professional i segur”.

 

Veritablement, caldria revisar el que considerem segur i insegur en aquesta nova era inaugurada amb el COVID en la que es pot anar a treballar sigui com sigui, però es condiciona el plànol personal de l’oci, la cultura i les relacions socials.

 

Amb el Pere parlem de la ironia que té que es parli de inseguretat en un espectacle cultural (que té condicions per celebrar-se, com un aforament del 70% de la capacitat de l’espai) mentre “la plaça de Puigcerdà, on hi tinc tirada, està a vessar de gent un dia qualsevol i a ningú li dóna la sensació d’inseguretat”. Veritablement, caldria revisar el que considerem segur i insegur en aquesta nova era inaugurada amb el COVID en la que es pot anar a treballar sigui com sigui, però es condiciona el plànol personal de l’oci, la cultura i les relacions socials.

 

Per a les famílies que han viscut l’Esbaiola’t abans, aquesta catorzena edició ha estat emocionant. Primer, perquè s’ha celebrat. S’ha recuperat i s’ha lluitat. S’ha celebrat amb il·lusió, encara que amb menys festivitat i alegria als carrers, amb molta joia al cor. Als carrers, les famílies “repetidores” coincidien en que enguany apreciaven més que mai l’essència del per què van al festival: per gaudir d’espectacles de qualitat.

L’espectacle paral·lel a l’Esbaiola’t

És veritat que als carrer d’Esterri no hi havia actuacions com altres anys, però seguia havent l’espectacle dels balcons florits. L’alcalde ens va explicar que el poble és Vila Florida i això fa que l’ajuntament s’impliqui en gran mesura en facilitar als veïns que reguin i facin créixer la bellesa que acull als qui van a l’Esbaiola’t. Si aquest estiu visiteu les Valls d’Àneu un dia qualsevol busqueu Ca la Marieta a prop de l’Ecomuseu a Esterri. Si aneu i la trobeu, ens encantarà que ens ho feu saber.

 

Acabem la crònica amb flors, com s’acaben els espectacles ben celebrats. Ho fem també amb un vídeo que vam compartir al nostre Instagram que explica la història del Bruc. També us portem a casa una reflexió, com ens vam emportar tantes i tantes de cada espectacle i amb cada aroma. Aquí va:

 

La història del Bruc després de veure l’espectacle “Per un instant” de La Tresca i la Verdesca amb Xirriquiteula Teatre.

 

 

Un espectacle pot ser definit com una experiència vital que et transforma a través de les emocions i les sensacions. I si acceptem la definició, la darrera edició de l’Esbaiola’t que es va celebrar el passat cap de setmana a Esterri d’Àneu va ser transformador i emocionant per als que el van viure. La 14ena edició marca la nova manera de fer festivals d’arts escèniques en la nova era en la que la Covid i totes les mesures preventives són actors novells que entren amb força per quedar-se. Incorporem-ho, doncs, i que continui la funció!